Història
![]() |
|
||||||
|
L’any 1904 es redactà el Reglament interior del naixement de l'Orfeó Olotí, masa coral dirigida per Narcís Corriols, integrada al Centro Católico i que actuava en actes que depenguessin del Centre. L'Orfeó a més de cantar, era com una mena de germandat que tenia establerta una Caixa d’auxilis per a socórrer els coristes malalts i tenia socis protectors que pagaven cada mes. L'interès de popularitzar la música a la nostra ciutat, comptant amb més gent de la que es delia per a cantar i que no podia tenir accés a l'Orfeó Olotí; perquè el Centre Catòlic, en aquell temps, no podien entrar les dones ni els homes que no eren sant de llur devoció, junt amb el mestre de capella Mn. Fèlix Farró, es traslladaren a l’edifici de l'Hospici. El 15 d’abril de 1914 es van reunir l’alcalde de la ciutat (Sr. Barnadas), els regidors (Srs. Teixidor, Tresserras, Aubert, Deu, Pagès, Puigdemont, Solanich, Descals, Meroles i Soler) i el secretari (Sr. Enric Daunis), amb la intenció de crear l'Orfeó Popular Olotí. Quatre dies després, a l’Ajuntament, hi hagué una altra reunió, on a més dels ja esmentats en la sessió anterior, també hi van prendre part els músics de l'Orfeó. Després d’haver escoltat les diferents explicacions, s’acordà tirar endavant una comissió formada pels Srs. Masramon, Mn. Fèlix Farró, Meroles, Rubió i Corriols per estudiar el Reglament amb què s’hauria de regir l’entitat. El dia 20 de juny del 1914, el Govern Civil de la província aprovà el reglament del que havia de ser el nou Orfeó, i dos dies després es convocà una reunió a la casa de la vila per triar junta i nomenar el mestre director. |
|||||||
|
Cal remarcar que l’Orfeó es fundà com una institució "pseudomunicipal". La junta de l’entitat provisional quedà de la següent manera: President: Sr. Juan Meroles i Isamat Vice-president: Sr. Ignasi Rubió Secretari: Sr. Joaquim Llitjós Vocals: Srs. Juan Carbonell i Climent Masdemunt Director Artístic: Mn. Fèlix Farró El 4 de març de 1915, l’Orfeó es constituí com a entitat. La primera junta directiva fou la següent: President: Sr. Joaquim de Solà-Morales i Mir Vice-president: Sr. Barnadas Secretari: Sr. Joaquim Vayreda Tresorer: Sr. José M. Masramon Comptador: Sr. Juan Carbonell Bibliotecari: Ignasi Rubió Vocals: Srs. Baldili Descals i Llorenç Solanich L'Orfeó ha tingut dos locals: a l’Hospici i al carrer Bellaire, 4. En el primer estigué dotze anys i en el segon, des de l’any 1926 fins a l’actualitat. En aquella època es feren tot un seguit d’actes a la seu de l’entitat: exposicions, reunions, xerrades, concerts, festes tradicionals, etc. Quan esclatà la Guerra Civil (1936-1939), aquest local fou incautat per part d’un partit marxista. En acabar la guerra, passà a mans del “Frente de Juventudes”, i es digué que, fins i tot, hi tenia la seva presó particular. Així, el local també va patir la guerra. Tot i això, Francesc Mas Pau i Pere Alzamora van decidir tornar a dur a terme activitats culturals a l’entitat. La primera obra teatral que es representà fou "La Aldea de San Lorenzo". L’any 1946 s’amplià una mica l’escenari, es posaren butaques i s’arreglà el cafè. Per poder fer front a les despeses d’aquesta obra, es van emetre 500 accions al 4% d’interès anual. Cada acció costava 25 ptes. (0,15 euros). El pressupost per les obres fou de 36.000 ptes. S’inaugurà el local reformat el 25 de maig de l’any següent, però l’economia de l’entitat es va veure malmesa i s’hagué de vendre l’harmònium i organitzar balls per obtenir diners per fer front als deutes que tenia l’Orfeó. En aquesta breu pinzellada de la nostra història, no voldríem ometre els qui varen fer possible, amb els seus esforços, que l’entitat tirés endavant amb renovats projectes lúdics i culturals. Volem agrair als socis, a les juntes directives, als presidents i a les institucions, el seu suport i col·laboració, ja que gràcies a ells s’han portat a bon terme les millores que detallem: Compra de les instal·lacions, reforma de l’escenari i sala del teatre (adequat amb les últimes tecnologies en equipaments de llum i so), cafeteria i restaurant, serveis, construcció de l’escala d’emergència i restauració de l’escala principal, compra d’un nou piano i adquisició del pis superior que allotja el Centre d’Estudis Musicals de l’Orfeó, l’arxiu Francesc Gelada i el Col·lectiu de Cinema Independent de la Garrotxa.
Relació dels presidents de l’entitat des de 1904 fins ara:
|
|
|
|||||